Contra la felicitat

article de Melcior Comes publicat al diari AVUI, pàgina 24. Dimecres, 14 de gener del 2009

Ara que tothom vol ser feliç reivindiquem una mica la melangia. Això és el que ha fet Eric G. Wilson, professor a la universitat Wake Forest de Carolina del Nord, i a qui trobo entrevistat a Smithsonian Magazine. Wilson va publicar no fa gaire un llibre titulat Contra la felicitat, en defensa de la melancolia, on ataca lúcidament la gran panacea, aquest meravellós producte incorpori que tothom ansieja: els polítics per als seus conciutadans, els pares per als seus fills, els empresaris per als consumidors. Als Estats Units hi ha una addicció perillosa a la felicitat: gairebé un noranta per cent del paisanatge es declara feliç i satisfet a les enquestes. Hi ha estudiosos que diuen que tot és mentida, tan sols ho diuen però no ho senten: l'ètica protestant fa que confessar la infelicitat equivalgui a ser considerat un perdedor... Sigui com sigui, Wilson s'adona de la gran quantitat de llibres sobre la felicitat que s'escriuen i es venen, i de les píndoles, i de les operacions de cirurgia plàstica, les quals delaten que més que felicitat el que es viu en veritat és una forma de dependència, d'incapacitat d'assumir el desgavell íntim i la brutor del món. Wilson ens parla d'una greu tirania de la felicitat, d'una obligació imposada socialment d'haver d'estar sempre radiant i alegre i sense cap rastre de tristor. La felicitat, així, és una forma d'infantilisme, de perpètua reducció del món a un pla acolorit i sense fissures. La societat de la felicitat absoluta es nodreix d'una cultura de la por.